EL CLAUSTRE

El claustre de Lluçà és una petita peça que centra tot el conjunt arquitectònic. De proporcions reduïdes i de planta irregular, actualment només té un pis d’alçada, ja que el pis superior fou suprimit en les obres de 1967. El claustre el formen quatre galeries, de desigual llargada, amb un total de 18 arcs sostinguts per 22 columnes i igual nombre de capitells (excepte dos, que foren substituïts per daus de pedra). Hom relaciona aquest claustre amb l’ala primitiva del claustre de Ripoll, des d’un punt de vista tant tipològic com artístic. L’ala ripollesa fou construïda durant l’abadiat de Ramon de Berga, que durà des de 1172 fins a 1206, i per tant hom data la construcció del claustre de Lluçà en aquesta època. Els capitells són esculpits amb temes vegetals i de bestiari, amb cornises d’entrellaçats, palmetes i altres ornaments.
A les parets del claustre hi ha dos sarcòfags de pedra, dels segles XIII i XIV, a més d’altres escultures de pedra treballada penjades en mènsules. El subsol del claustre és sembrat de tombes antropomorfes, descobertes i excavades recentment, algunes de les quals s’han deixat al descobert, tapades amb vidres gruixuts. També se’n troben a l’interior i a l’exterior del temple.

Galeria septentrional

 

 

Galeria llevant

 

 

Galeria migjorn

 

 

Galeria ponent