UN CONJUNT MEDIEVAL

Hi ha pocs indrets tan evocadors i emocionants com el conjunt romànic del monestir de Lluçà,

barreja de tranquil·litat i monumentalitat espiritual.

ESGLÉSIA

L’església parroquial de Santa Maria de Lluçà va ser consagrada l’any 905. Havia estat construïda, com diu l’acta de consagració, pel prevere Vinanza, i així es va restituir el culte en un lloc on ja n’havia hagut anteriorment. El temple, situat sota el castell de Lluçà, estava format per una nau amb un petit creuer, en el qual hi havia un absis central i una absidiola a cada extrem. La capçalera estava rodejada per sepultures antropomorfes.

Aquesta església va desaparèixer a finals del segle XII, substituïda per un nou temple més gran, que, tot i amb moltes modificacions, és el que ha arribat als nostres dies. Hom parla de 1170-1190 com a possibles dates de la construcció de l’església, degut a la gran quantitat de deixes que es van fer a Lluçà en aquest període. Fou originalment construït amb una estructura similar a l’anterior, amb una nau, creuer i tres absis. No es coneix com era el campanar, perquè desaparegué posteriorment. És probable que els tres altars fossin originalment dedicats a l’Assumpció de Maria, Sant Joan i Sant Miquel. A 1270 ja hi havia altres altars, com els de Sant Agustí i el de Santa Magdalena, al qual se li afegí vers el segle XIV l’advocació i el benefici de l’altar de Sant Vicenç, que hi fou traslladat de la capella rodona del castell de Lluçà, que tenia aquesta advocació.

Poques modificacions s’hi realitzaren fins al segle XV, quan els terratrèmols dels anys 1428 i 1448, que van afectar fortament Catalunya, van ensorrar la volta de l’església, el campanar i bona part de les edificacions monàstiques. Les obres de reparació s’iniciaren refent la volta de l’església; la construcció del campanar vingué més tard, en un període entre 1581 i 1661; fou construït en estil barroc, amb planta quadrada i tres pisos, l’últim amb quatre finestrals per a les campanes, i acabat en terrat, amb una barana de ferro fos. Al segle XVIII es reféu la façana, possiblement vers 1661, conservant la ferramenta romànica de la porta malgrat haver modificat el portal. També en aquest segle es construí la sagristia, s’arrebossà l’interior de l’església i es buidaren en el mur fornícules per a altars laterals. Vers 1765 es mutilà l’absidiola esquerra per a construir la capella del Santíssim Sagrament, al costat del campanar, i es decorà l’interior del temple amb motllures de guix, seguint l’estil barroc.

A 1936, amb la guerra civil, desaparegueren els cinc altars que hi havia dins el temple: l’altar major, el del Santíssim Sagrament, el de Sant Isidre, el de Sant Joan i el de Nostra Senyora del Roser, així com tots els retaules. També desaparegué la imatge de la Mare de Déu de Lluçà, una talla de fusta del segle XIII que centrava la devoció mariana dels feligresos. En reparar-se el temple es posà al descobert el primitiu aparell romànic sota les decoracions de guix.

Al Museu Episcopal de Vic es conserven dues obres d’art procedents de l’església de Santa Maria: una creu d’altar, de la segona meitat del segle XIII, amb la imatge del crucificat pintada directament sobre la fusta de suport, d’estil gòtic, i un revestiment d’altar. El revestiment està format per una taula frontal i dos laterals, pintats en la segona meitat del segle XIII. Els motius de la decoració són marians, amb una imatge de la Mare de Déu al centre del frontal, i amb temes relatius a la seva vida pintats al voltant de la imatge i també en els dos laterals. Sembla que el frontal no està pintat per la mateixa persona que pintà els laterals, o en tot cas, l’artista experimentà una forta evolució pictòrica entre obra i obra. Totes aquestes peces conservades al museu tenen una reproducció instal·lada a l’església de Santa Maria.

MAJESTAT DE SANTA MARIA DE LLUÇÀ

Tallers de Vic
Segona meitat del segle XII
Fusta d’alba policromada
Crist (86×83,5×17 cm); creu (149×109,5×2,8 cm)

Aquesta Majestat és una de les primeres obres d’art que va entrar a formar part del fons del Museu Episcopal i es va mostrar al costat dels frontals romànics provinents del Bisbat de Vic a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888.

La figura de Crist apareix vestida amb la túnica de color blau, i amb els ulls oberts amb una actitud serena sense sofriment, pròpia de la iconografia del Crist en Majestat desenvolupada a Catalunya a partir de la segona meitat del segle XII. Aquesta iconografia representa el símbol de Jesucrist triomfant sobre la mort.

La creu, conservada fragmentàriament, porta la inscripció llatina «Jesús Natzarè rei dels jueus» a la part frontal, i al revers s’hi representa la figura de l’anyell de Déu i el símbol apocalíptic del bou de sant Lluc.

 

ALTAR DE SANTA MARIA DE LLUÇÀ

Tallers de Vic
Segon quart del segle XIII
Pintura al tremp sobre fusta d’alba
Frontal (104,5×178,5×6 cm); laterals (102×107,5×6,5 cm i 101,5x107x6,5 cm

El corrent italobizantí arribat a Catalunya als voltants de l’any 1200 es va desenvolupar al nostre país fins a mitjan segle XIII, i té en l’altar de Lluçà l’exemple més significatiu del període final d’aquest estil. A diferència de les obres conservades del primer període d’aquest corrent, a l’altar de Lluçà hi apareix una escena iconogràfica nova. Es tracta de la coronació de la Mare de Déu, molt utilitzada en aquests mateixos anys pel nou art gòtic francès.

El frontal d’altar està presidit per la figura de la Mare de Déu amb l’Infant, d’acord amb l’advocació de l’antic monestir marià de Santa Maria de Lluçà d’on prové l’altar. Quatre àngels amb els noms dels evangelistes –Mateu, Joan, Marc i Lluc– sostenen la representació estelada del firmament amb el sol i la lluna, símbol de l’eternitat. Als quatre compartiments del frontal hi ha les escenes de l’Anunciació, la Visitació, l’Adoració dels mags i la fugida a Egipte. En un dels laterals hi ha l’escena abans esmentada de Jesús coronant la Mare de Déu amb la inscripció «Regina Celorum», i a l’altre lateral l’escena de la Verge envoltada dels set dons de l’Esperit Sant acompanyada de l’apòstol Joan.

CLAUSTRE

El claustre de Lluçà és una petita peça que centra tot el conjunt arquitectònic. De proporcions reduïdes i de planta irregular, actualment només té un pis d’alçada, ja que el pis superior fou suprimit en les obres de 1967. El claustre el formen quatre galeries, de desigual longitud, amb un total de 18 arcs sostinguts per 22 columnes i igual nombre de capitells (excepte dos, que foren substituïts per daus de pedra). Hom relaciona aquest claustre amb l’ala primitiva del claustre de Ripoll, des d’un punt de vista tant tipològic com artístic. L’ala ripollesa fou construïda durant l’abadiat de Ramon de Berga, que durà des de 1172 fins a 1206, i per tant hom data la construcció del claustre de Lluçà en aquesta època. Els capitells són esculpits amb temes vegetals i de bestiari, amb cornises d’entrellaçats, palmetes i altres ornaments.

A les parets del claustre hi ha dos sarcòfags de pedra, dels segles XIII i XIV, a més d’altres escultures de pedra treballada penjades en mènsules. El subsol del claustre és sembrat de tombes antropomorfes, descobertes i excavades recentment, algunes de les quals s’han deixat al descobert, tapades amb vidres gruixuts. També se’n troben a l’interior i a l’exterior del temple.

PINTURES GÒTIQUES

Les pintures gòtiques que es guarden en unes sales contigües al claustre i a l’església foren descobertes l’any 1954. Fetes al segle XIV, ornaven el sotacor i la part anterior del cor. Més tard foren recobertes amb una capa de calç i pintura. L’any 1961 foren arrencades i fixades sobre tela, i des de 1963 s’exposen al públic. Són nou els fragments que se’n conserven, de mides i proporcions diferents, els quals formen part d’un conjunt on hi havia representat un pantocràtor al centre, flanquejat a dreta i esquerra per escenes de les vides de Jesucrist i de sant Agustí.

Alguns fragments es troben malmesos, però el conjunt és important pel seu propi mèrit i pel fet que les composicions murals d’aquesta època són escasses. Hom suposa que van ser fetes en temps del prior Bernat Serra (1312-1323), per l’escut amb una serra reproduït al fris, o bé en temps de Ponç Sasserra (1349-1370), per l’examen estilístic de les pintures.

Visit Us

8938 Divi St.

Building 234

San Francisco, CA 93848

Contact us

(304) 556-2345

info@okapejuice.com

sales@okapejuice.com

Open Hours

M-F: 11am – 7pm

Sat: 10am – 7pm

Sun: 10am – 5pm